L'aigua, i qualsevol líquid refrigerant, tenen major capacitat tèrmica que l'aire. A partir d'aquest principi, la idea és extreure la calor generada pels components de l'ordinador utilitzant com a mitjà l'aigua, refredar-la un cop fora del gabinet i després reintroduir.El fluid refrigerant (aigua o una barreja d'aquesta amb altres compostos generalment) s'emmagatzema en un dipòsit i d'aquí és mogut per una bomba, que és l'encarregada de moure i donar pressió al fluid perquè pugui passar per tots els blocs (el del processador, el del chipset, el de la targeta gràfica, el del disc dur, etc.) Quan el fluid ja ha passat per tots els blocs, es dirigeix al radiador (que pot tenir uns ventiladors que fan circular aire i refreden el fluid que passa a través ell). Una vegada que el fluid refrigerant ha passat pel radiador i ha estat refredat, es dirigeix al dipòsit, per poder tornar a fer el recorregut anterior, formant així un cicle tancat de refrigeració.Tots els sistemes de refrigeració líquida han de comptar amb diversos components bàsics: el bloc d'aigua, generalment de coure o alumini, (circuit semblant a un radiador on es produeix l'intercanvi de calor entre l'aigua i el component), el circuit d'aigua ( conjunt de tubs pels quals flueix el líquid refrigerant), la bomba que genera la circulació del líquid, el radiador (component que refreda l'aigua del circuit mitjançant tubs molt fins que passen la calor a l'aire) i els ventiladors que ho refredaran.En cas de voler refrigeració extrema, és convenient emprar plaques peltier.Amb aquests sistemes s'aconsegueix refredar l'ordinador en el seu conjunt ja que a diferència dels sistemes tradicionals no es dissipa la calor dins del xassís. A més ha quedat provada la seva eficàcia enfront d'altres sistemes, generalment més sorollosos però més barats, que usen l'aire com a mitjà de dissipació.
Watercooling
Watercooling
La
refrigeració líquida o watercooling és una tècnica de refredament que
utilitza aigua en comptes de dissipadors de calor i ventiladors (dins
del xassís) i aconsegueix així excel·lents resultats quant a
temperatures, i amb enormes possibilitats de overclock. Se sol realitzar amb circuits d'aigua estancs.
L'aigua, i qualsevol líquid refrigerant, tenen major capacitat tèrmica que l'aire. A partir d'aquest principi, la idea és extreure la calor generada pels components de l'ordinador utilitzant com a mitjà l'aigua, refredar-la un cop fora del gabinet i després reintroduir.El fluid refrigerant (aigua o una barreja d'aquesta amb altres compostos generalment) s'emmagatzema en un dipòsit i d'aquí és mogut per una bomba, que és l'encarregada de moure i donar pressió al fluid perquè pugui passar per tots els blocs (el del processador, el del chipset, el de la targeta gràfica, el del disc dur, etc.) Quan el fluid ja ha passat per tots els blocs, es dirigeix al radiador (que pot tenir uns ventiladors que fan circular aire i refreden el fluid que passa a través ell). Una vegada que el fluid refrigerant ha passat pel radiador i ha estat refredat, es dirigeix al dipòsit, per poder tornar a fer el recorregut anterior, formant així un cicle tancat de refrigeració.Tots els sistemes de refrigeració líquida han de comptar amb diversos components bàsics: el bloc d'aigua, generalment de coure o alumini, (circuit semblant a un radiador on es produeix l'intercanvi de calor entre l'aigua i el component), el circuit d'aigua ( conjunt de tubs pels quals flueix el líquid refrigerant), la bomba que genera la circulació del líquid, el radiador (component que refreda l'aigua del circuit mitjançant tubs molt fins que passen la calor a l'aire) i els ventiladors que ho refredaran.En cas de voler refrigeració extrema, és convenient emprar plaques peltier.Amb aquests sistemes s'aconsegueix refredar l'ordinador en el seu conjunt ja que a diferència dels sistemes tradicionals no es dissipa la calor dins del xassís. A més ha quedat provada la seva eficàcia enfront d'altres sistemes, generalment més sorollosos però més barats, que usen l'aire com a mitjà de dissipació.
L'aigua, i qualsevol líquid refrigerant, tenen major capacitat tèrmica que l'aire. A partir d'aquest principi, la idea és extreure la calor generada pels components de l'ordinador utilitzant com a mitjà l'aigua, refredar-la un cop fora del gabinet i després reintroduir.El fluid refrigerant (aigua o una barreja d'aquesta amb altres compostos generalment) s'emmagatzema en un dipòsit i d'aquí és mogut per una bomba, que és l'encarregada de moure i donar pressió al fluid perquè pugui passar per tots els blocs (el del processador, el del chipset, el de la targeta gràfica, el del disc dur, etc.) Quan el fluid ja ha passat per tots els blocs, es dirigeix al radiador (que pot tenir uns ventiladors que fan circular aire i refreden el fluid que passa a través ell). Una vegada que el fluid refrigerant ha passat pel radiador i ha estat refredat, es dirigeix al dipòsit, per poder tornar a fer el recorregut anterior, formant així un cicle tancat de refrigeració.Tots els sistemes de refrigeració líquida han de comptar amb diversos components bàsics: el bloc d'aigua, generalment de coure o alumini, (circuit semblant a un radiador on es produeix l'intercanvi de calor entre l'aigua i el component), el circuit d'aigua ( conjunt de tubs pels quals flueix el líquid refrigerant), la bomba que genera la circulació del líquid, el radiador (component que refreda l'aigua del circuit mitjançant tubs molt fins que passen la calor a l'aire) i els ventiladors que ho refredaran.En cas de voler refrigeració extrema, és convenient emprar plaques peltier.Amb aquests sistemes s'aconsegueix refredar l'ordinador en el seu conjunt ja que a diferència dels sistemes tradicionals no es dissipa la calor dins del xassís. A més ha quedat provada la seva eficàcia enfront d'altres sistemes, generalment més sorollosos però més barats, que usen l'aire com a mitjà de dissipació.
0 comentarios: